Els arqueòlegs classifiquem les eines en quatre modes o categories, de més antigues a més modernes.
Mode 1
Els primers estris de pedra corresponen al que s’anomena Mode 1 i consisteixen en còdols tallats per una sola cara (choppers), per les dues cares, (chopping tools),
i els resquills sense retocar. La funció d’aquests estris fabricats amb
pocs cops és la d’afilar-los per poder modificar primeres matèries; amb
tot, els instruments més utilitzats en aquest període eren les ascles o
resquills ben tallants.
Mode 2
El
Mode 2 o Acheulià comprèn instruments més elaborats que els del Mode 1.
Els estris principals són els resquills de grans dimensions i els
nuclis treballats en una gran part de les dues cares de la seva
superfície, anomenats bifacials (hi hauria les destrals, els pics i els
estris de fendre). Es tracta d’eines molt versàtils utilitzades per
realitzar moltes funcions.
Mode 3
El
Mode 3 o Mosterià es distingeix dels modes anteriors perquè, mitjançant
la talla, es preparen els nuclis creant una superfície plana i
colpejant-ne les vores de forma centrípeta se n’extreuen nombrosos
resquills. A partir d’aquests productes de talla, i mitjançant el retoc,
es realitzaran posteriorment diverses eines entre les quals destaquen
les rasores, els raspadors, les puntes i els denticulats. Aquesta
tècnica és coneguda com “Levallois” i la seva finalitat principal és la
d’aprofitar al màxim la primera matèria i, a la vegada, reduir l’esforç
necessari per produir un estri.
Mode 4
El
mode 4 es distingeix per l’aparició de nuclis allargats dels quals
s’obté resquills estrets, rectes i fins anomenats làmines. Aquests
suports es retocaven posteriorment per aconseguir una gran varietat de
refinats instruments de format petit i amb funcions molt
especialitzades. Entre aquestes noves eines destaquen en un primer
moment els raspadors en musell (per netejar les pells), els burins
(adequats per treballar l’os o l’ivori) i els ganivets. Més endavant,
quan es generalitza l’ús de percussors de fusta o banya, apareixen
estris amb retoc pla, com les puntes de fletxa foliàcies. Aquest mode
també es caracteritza per la realització d’estris i elements d’ornament
personal fets de banya, os i ivori.
