Fa 35 milions d’anys el subcontinent indi
i Àfrica varen començar a xocar amb Euràsia, provocant la formació de
les principals cadenes muntanyoses del Sud d’Europa i Àsia actuals, com
ara l’Himàlaia, l’Atles, la serralada cantàbrica, el Alps, els Balcans,…
Aquestes noves barreres varen provocar
que s’iniciés un llarg procés d’aridificació d’Àfrica provocat per la
gradual disminució de l’arribada d’aire carregat d’humitat del nord. Les
selves de l’Àfrica que ocupaven gairebé tot el continent varen
retrocedir i varen donar lloc a paisatges més oberts, herbacis, amb
arbres més petits disseminats pel territori, són el que avui anomenem
sabanes.
Davant aquesta nova realitat alguns
primats varen començar a baixar al sòl per anar a cercar menjar a altres
arbres, provocant amb el temps un canvi en la seva alimentació:
– Uns varen començar a
alimentar-se d’arrels i llavors. Cosa que els va fer desenvolupar una
mandíbula més potent i cranis mes robusts. Són la línia evolutiva dels Paranthropus i Australopithecus.
– Altres varen començar
a menjar carn. Al principi és possible que fos carronya o restes
deixats pels depredadors, després caça directa. Són la línia evolutiva
dels Australopithecus i el gènere Homo.
En baixar al sòl varen ser més
vulnerables als depredadors, per la qual cosa varen desenvolupar la
capacitat d’incorporar-se sobre les potes del darrere per veure millor
l’entorn, i per tant veure millor els depredadors, va ser una important
característica que va atorgar una major supervivència als individus que
ho fessin.
A més el bipedisme va donar la
possibilitat de tenir les mans lliures per poder manipular objectes,
pals, pedres,… que els atorgava un enorme avantatge amb respecte a
altres espècies competidores. Aquesta manipulació directa de l’entorn va
provocar que s’augmentés la mida del cervell, ja que se’n requereix
molta escorça motora i sensitiva dedicada per a aquesta tasca.
Això va permetre desenvolupar la intel·ligència, les emocions i la capacitat de comunicació.
